Era una treballadora del ram tèxtil i va fundar un grup anarquista a Sabadell i va participar en la vaga de les set setmanes de 1883 on es reivindicava la jornada de l8 hores. Fou una de les fundadores de la Secció Vària de Treballadores Anarco-col·lectivistes de Sabadell, i impulsà el 1892 la primera societat feminista espanyola, la Societat Autònoma de Dones de Barcelona.
Fou detinguda després de l'esclat de la bomba del Liceu el 1983. Després d'aquell atemptat, el govern inicia de seguida una dura repressió contra el moviment anarquista. Foren detingudes més de tres-centes persones, entre les quals, la Teresa Claramunt i el seu marit. Els empresonen al Castell de Montjuïc, esperant un consell de guerra que es coneixerà com "el procés de Montjuïc". Fou colpejada brutalment, cosa que li provocarà seqüeles per a la resta de la seva vida. Al cap d'un any, la Guàrdia Civil obliga a Teresa a veure com cinc companys seus són executats.
 Tot i que no fou condemnada per cap delicte, després del judici fou confinada a Anglaterra fins el 1898. Fundà la revista El Productor i participà activament en les reivindicacions socials de principis del s.XX. Col·laborà en diferents revistes i dirigí el diari El Rebelde.
El 1902 va prendre part en els mítings en solidaritat amb els vaguistes del metall i a la vaga general del febrer de 1902 Fou novament detinguda després dels fets de la Setmana Tràgica, el 1909 i confinada a Saragossa on impulsaria l'adhesió dels sindicats locals a la CNT i també la vaga general de 1911, cosa que li comportà un nou empresonament. Ja molt malalta i reclosa entre el llit i una cadira, la policia escorcollà el seu pis després de l'atemptat contra e Cardenal Soldevila,l buscant proves que la comprometessin. El 1924 tornà a Barcelona, però la paràlisi progressiva l'allunyà de les seves activitats públiques.

Una anècdota curiosa és que durant el franquisme els censors no van ser tan perspicaços com per adonar-se del nom del carrer que Teresa Claramunt té prop el port de Barcelona.